El dia 11 de novembre a dos quarts de vuit del matí tots els alumnes d’educació infantil de primer any vam ser reunits a l’auditori per acudir a la xerrada de Jaume Cela un gran mestre que amb molta pena l’any que vé es jubila. En aquesta conferència Jaume ens intenta definir el concepte de mestre, un concepte que per a ell no existeix perquè ningú arriba a ser mai mestre, sempre poden millorar coses i aprendre més.
El conferenciant argumenta que l’educació, allò que s’ensenya no sempre és el que volen els professors, però tot el temari que s’ha de fer durant un any està totalment marcat. Per aquest motiu, Jaume proposa currículums consensuats, per a un millor funcionament educatiu.
L’orador creu que no només la gent ha de saber els drets dels infants sinó que també ha de conèixer la responsabilitat d’aquests. Tot i així l’escola ha de complir certs requisits:
- Donar oportunitat als infants
- Animar a l’alumne
- Donar sentit a allò que fan
- Acompanyar al nen, mostrar-li, la vida i la mort. Acompanyar als alumnes en aquest procés de descobriment del món. Però qui educa no és la persona que diu com s’ha de viure, perquè no tot el que presenti serà igual de valiós per a tots.
També el conferenciant ens proposa quatre reptes que ha de realitzar un bon educador:
1) Deixar que els nens siguin nens. Sacrifiquem el present dels infants en un futur i el que realment necessiten és jugar molt. Quan un nen juga pot aprendre molt i actualment és escàs el joc a les aules.
2) Tenir un currículum, ajudar a crear una veu pròpia que tingui la capacitat de gestionar el propi projecte de vida i adquirir responsabilitats. Aleshores Jaume ens pregunta “ què hem d’ensenyar?, quina relació ha de mantenir el present de la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injustícia social?” Aleshores ens parla de la tendresa, un instrument que és el més important perquè independent d’allò que ensenyessin, la tendresa del professor és la que recorden els alumnes.
3) Tota la població ha de tenir cabuda en el sistema educatiu i és l’escola la que s’ha d’adaptar a les condicions dels nens.
4) El mestre ha de creure en el seu alumne.
5) Donar sentit a allò que fem, fer-ho rellevant i atractiu.
6) Estimar a tots els alumnes i si hi ha alumnes que per la raó que sigui no li podem mostrar molta proximitat, hem d’intentar fer-ho veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada