Apadrinament

Els dies 13 i 14 de novembre els alumnes de primer vam ser apadrinats per un alumne de tercer i l’acompanyàvem al lloc on feia pràctiques. En el meu cas vaig anar a l’escola bressol La Muntanyeta (Castelldefels). És una escola pública que és troba a uns deu minuts de la parada de tren. Pel que fa al context social de les famílies es mitjà amb alguns inmigrants però molt pocs. La casa dels infants es regeix per cinc principis bàsics:

1. Oberta a tothom: El centre i les persones que formen part d’aquesta comunitat educativa estan oberts a la diversitat d’infants, de famílies i de maneres d’entendre l’educació i de promoure-la.  El centre ofereix una oferta àmplia de serveis i d’horaris per donar resposta a les necessitats dels infants i de les famílies.
2. Corresponsabilitat: Implicació tant del personal professional com de les famílies, beneficiàries directes de l’educació dels infants, i la promoció dels seus drets.

           Creuen en el respecte i promoció de les famílies com a primers agents educadors, així

           com en la cura i bon ús dels materials, instal·lacions, mobiliari...

3. Accessibilitat: Els preus per accedir-hi són públics. L’ajuntament vetlla perquè el preu dels seus serveis no suposi una dificultat per optar-hi.
4. Oberta a la participació: Infants, famílies i personal del centre participen en les activitats i/o en la vida del centre, ja que les seves propostes i iniciatives s’acullen per tal d’estudiar-les i oferir-ne respotes.
5. Vinculació a la comunitat: El centre té en compte les característiques de les famílies i del seu entorn. Promou i treballa col·laborant amb altres serveis, entitats i professionals del municipi

Cada escola ha de tenir un projecte Educatiu del Centre (PEC) on es marquen els criteris pedagògics i de participació del centre, en el cas de la Muntanyeta són aquests:

1. El centre és un lloc ple de vida, que desprén trasparència, és integrador i motivador.
2. Ofereix als infants un context de desenvolupament diferent del de la família.
3. El projecte defensa la idea d’infant competent, amb drets i deures, que estableix relacions i que influeix en el seu entorn.
4. Vetlla perquè els infants participin activament en el seu desenvolupament i aprenentatge.
5. Granteix que els infants puguin aprendre, expessar-se i relacionar-se per mitjà del joc, en el context de la vida quotidiana i a través dels diferents llenguatges tenint en compte les seves emocions i sentiments.
6. La llengua vehicular és el català.
7. L’atenció a la diversitat social, cultural, econòmica i individual és el present en les intencions educatives i en la pràctica diària amb els infants i famílies.
8. Les famílies són part de la comunitat educativa i el primer agent educador. Per tant, formen part del projecte i hi participen a través dels canals establerts.

A més com el centre comparteix amb les famílies la tasca d’educar els infants, les relacions entre ambdues parts es basen en el respecte i la confiança mutus.

El centre i la família treballen conjuntament per compartir els criteris educatius que facilitin el creixement harmònic de l’infant.  La relació entre la família i el centre es concreta en:

- Relació diària en les  entrades i sortides

- Entrevistes individuals

- Reunions pedagògiques

El 13 de novembre va ser el primer dia que vaig arribar a l’escola bressol i vaig ser presentada a totes les mestres. Després la directora del centre es va reunir amb mi personalment per explicar-me el funcionament del centre i la seva metodologia que es basa sobretot en l’experimentació.

Un cop finalitzada l’entrevista vaig entrar a la estança de p2-p3 on vaig poder observar una classe de psicomotricitat i l’experimentació amb la sorra.

El dijous 14 de novembre vaig passar tot el dia a l’estança dels lactants que són nadons entre sis i nou mesos.

Reflexió de l’apadraniment

Agraeixo a la facultat per oferir-nos aquesta oportunitat de tenir un primer contacte amb el que implicaria treballar en una escola. A més l’escola bressol a la que he anat , m’ha agradat molt ja que des de el primer moment que vaig arribar van acollir-me i van fer-me sentir una mestre més. La metologia utilitzada és l’experimentació i per aquest motiu la mestre mai s’ha d’avançar a l’alumne sinó que ha d’intentar que s’espavili, buscant els seus propis recursos. Tot i així sempre s’ha d’estar pendent i preguntar si volen ajuda en el cas que es vegi a l’infant amb molta dificultat per realitzar allò que vol. També m’han cridat l’atenció altres aspectes com per exemple evitar els productes prefabricats per utilitzar materials naturals, o bé canviar les coses de lloc cada dia de manera que cridi l’atenció del nen per a que jugui. Realment s’han passat molt ràpid i m’hagués agradat poder estar més dies, ja que considero que en aquests dos dies he pogut aprendre molt.

Analitzem una revista

Una de les activitats a fer de seminari era analitzar una revista. En el meu cas la revista seleccionada ha sigut "Infància Europa".
L'anàlisi es dividia en sis parts:

1. DESCRIPCIÓ

Aquesta revista té entre 22 i 48 i es tracta d’una revista mensual.

El director és Peter Moss;  i pel que fa el Consell de Redacció està comport per persones que editen a cada la seva revista a cadascún dels països que formen part de la revista i després fan publicacions a Infància a Europa.

Pel que fa a les seccions, no n’hi ha ja que cada revista parla sobre articles diferents d’actualitat sobre educació i no sempre és el mateix

2. TEMÀTICA

Infància Europa és una publicació conjunta d’una xarxa de revistes europees que es centre en els serveis i el treball amb els infants de 0-10 anys les seves famílies.

Els objectius són:

• Proporciona un fòrum per a l’intercanvi d’idees, pràctiques i informació.
• Explorar la relació entre teoria i pràctica
• Contribuir al desenvolupament de polítiques i pràctiques en l'àmbit europeu, nacional, regional i local.
• Celebrar la diversitat i la complexitat
• Reconèixer la contribució del passat en el present
• Aprofundir el coneixement de la Infància a Europa, passada, present i futura.

3.ANÀLISI DE LES SECCIONS

No hi ha les mateixes seccions en totes les revistes d’Infància a Europa  perquè tracten temes diferents que sorgeixen a diverses escoles dels diferents països que constitueixen la revista.  Però si que hi han dues seccions que es repeteixen. Aquestes són  “focus a…” on  es centren en una àrea concreta d’un país europeu i també la secció d’informacions que tracta de lleis respecte als infants.

4. TRIAR UN ARTICLE

L’article triat és “Col·laboració entre pares i mestres en l’educació infantil a Finlàndia”. Aquest, tracta i descriu breument el sistema finès d’educació infantil i el paper que té la col·laboració entre pares i mestres. Aquesta és beneficiosa pel benestar de l’infant, i és crucial perquè tingui un creixement òptim.

La col·laboració entre pares i professionals combina l’experiència de la família amb el coneixement del mestre i això, ajuda molt al creixement de l’infant. Per aquest motiu, el mestre ha de convidar als pares a celebrar una o dues entrevistes a l’any per a crear un pla d’estudis individual per a l’infant. A més, és bo per a que els pares tinguin una millor comprensió de la pedagogia del centre.

Pel que fa l’estructura del text, l’autora és Eeva Hujala, Mervi Eskelinen. L’article està estructurat en columnes on es tracten els diferents temes: la introducció a l’educació infantil a Finlàndia; la col·laboració en l’educació infantil; un pla educatiu individual de l’infant i estudis recents sobre la col·laboració en l’EDUCAR.

Personalment, creiem que és un dels millors sistemes d’aprenentatge que existeix avui en dia. El fet de involucrar completament als pares a l’educació dels seus fills a través del professor, és òptim pel bon creixement de l’infant.

5. PREGUNTES OBERTES AL GRUP

Creieu que el sistema finès és un bon sistema d’educació?

Perquè penseu que els Països nòrdics són el numero 1 en educació?

Creieu que és adequat incloure als pares al procés d’ensenyament del seu fill?

Quines diferències hi ha entre el sistema d’Educació Espanyol i Finlandès?

6. OPINIÓ

La classe creu que el sistema finès és un bon sistema d’educació pel seu mètode: classes reduïdes, 2-3 esbarjos, no tenen deures i per tant això fomenten les activitats extraescolars, fomentant molt l’art i la música i el teatre. Els mestres han d’estudiar més anys, per aquesta raó són els números 1 en tot el món. Les escoles d’infantil estan al màxim adaptades a la vida real com per exemple, tenen cuines real a les escoles.  En aquestes escoles, només van les famílies que ho necessiten: les mares tenen dos anys de baixa per maternitat, però si durant aquests dos anys han de treballar, els serveis socials fan que l’infant vagi a l’escola, però si la mare no treballa, els infants no tenen dret a anar-hi.

Aquest sistema permet a l’infant experimentar: els nens s’organitzen entre ells i ells es regulen segons les seves necessitats.

Documentar, una mirada nova

Aquest llibre ens parla sobre com en aquests darrers anys, mestres han conegut les múltiples possibilitats i utilitats que aporta la documentació.

El llibre ens explica que és la documentació, per a que serveix i explica diferents situacions de nens.

Documentar 

Aquest llibre m’ha ajudat a valorar i conèixer molt millor les repetides i  diferents situacions en la que els adults influim als infants sense adonar-nos en el nostre dia a dia. També ensenya la importància que té el diàleg entre familia o mestre i nen, aquest acte col·labora a una millor comprensió i relació ja que el nen es sentirà millor i important, sentirà que els adults confien en ell… aquestes accions resulten molt bones per a un creixement òptim de l’infant.

Procés que permet observar a l'infant, descobrir el seu potencial, requereix una pedagogia en equip, que es debati, que els metres tinguin una actitud curiosa. El mestre ha de treballar perquè l'infant sigui lliure, per acompanyar-lo en el seu descobriment del món. També s'ha de dir qué les observacions tenen que ser el màxim d'objectives que es permeti i està molt conectat amb les interpretacions d'imatges.

Per altra banda, es tracta el tema del joc. És una manifestació de la llibertat interior, a través de la qual els infants experimenten, descobreixen, i veuen com les seves accions esdevenen més precises.

Situacions que m'han resultat interessants

En el llibre aparèixen moltes situacions relacionades amb els infants però personalment hi han dos d'elles que m'han resultat força importants:

- Una responsabilitat, un plaer.

Aquesta es la primera història que m'ha cridat l'atenció que parla sobre les petites, però importants, responsabilitats que assumeix cada nen. Com exemple, posen a dues nenes que paren la taula juntes per als demès companys de classe. Aquesta acció les fa sentir important davant la resta de nens, es senten responsables fent una acció que algú adult els hi ha encomanat, ja que això significa que l’adult confia en elles. És molt important el fet de fer-ho bé, ja que requereix una gran concentració i col·laboració entre elles. A més, és important perquè tot seguit gaudeixen tots junts de la feina feta per les nenes.

- Imitació, representació o comprensió

Aquesta història tracta sobre la imitació constant del nen a l’adult, és a dir, el nen es fixa diàriament en el seu model a seguir (la família) i imita les seves accions. Per exemple, un nen veu als seus pares planxar, estendre la roba, plegar-la... doncs l’instint del nen és voler imitar el que fan els adults i així sentir-se gran. Per a ells és un joc, però això els hi serveix per comprendre millor el món i facilitar-los l’entrada. M’ha cridat l’atenció bastant perquè aquesta experiència es comuna a tots els nens, sense excepció. Quan estem amb nens i ens hi fixem és molt curiós veure com ells es fixen en tu i després t’intenten imitar i així sentir-se important i sobretot sentir-se gran fent coses d’adults.

Valoració crítica del llibre

Aquest llibre m’ha ajudat a valorar i conèixer molt millor les repetides i  diferents situacions en la que els adults influim als infants sense adonar-nos en el nostre dia a dia. També ensenya la importància que té el diàleg entre familia o mestre i nen, aquest acte col·labora a una millor comprensió i relació ja que el nen es sentirà millor i important, sentirà que els adults confien en ell… aquestes accions resulten molt bones per a un creixement òptim de l’infant. 

Drets dels infants

Què es el google Drive? És servei que permet guardar, crear, modificar, compartir i accedir a documents desde qualsevol lloc.

El treball en grup ha anat bé cadascun desde casa anava fent però ens conectàvem a la mateixa hora de manera que era com si estiguessim junts. Entre tots ens anàvem corregint i ampliant.

Mai abans havia provat a fer treballs d'aquesta manera i la veritat m'ha agradat força perquè no sempre per raons horaries pots quedar amb els companys i  google drive et dona l'opció a fer-lo desde casa i en el moment que puguis.