Lectures GTIC

EL NOU HOME

Fa temps vam llegir un capítol d'un llibre de Joan Ferrer. La lectura explicava que el cervell de l’home es divideix en dos hemisferis: dret i esquerra. L’hemisferi dret és el que s’encarrega dels sentiments,de l’audició la musica L’hemisferi esquerra és més analític i formal i  l’utilitzem per llegir, escriure..

Ara a la nostra època preval l’hemisferi dret perquè les persones donem més importància a les visions, als sentiments o les audicions. Per això ara les empreses utilitzen la publicitat i el marketing per atreure a la gent a comprar el seu producte.

Aquest capítol està relacionat també amb els vídeos. Hi han dos tipus de videos:

Les lliçons: ensenyen conceptes i idees. Per a fer un bon ús d'aquestes filmacions és recomanable veure-les individualment.
Vídeos motivadors: son aquells que transmeten emocions.

Per tal de que ho entenguem millor ens ha mostrat dos filmacions, cadascuna representa un tipus de video;

Llibre " Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents"

Un dels llibres que havíem de llegir-nos aquest semestre era " Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents"

Com indica el títol parla del blog del seu funcionament a escala social i deprés es centra en la finalitat que tenen a nivell educatiu. 

De tot el llibre he fet uns apunts del que he considerat més importants:

https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/d/1-mQT3KuaO9skx4ofGPg1OLFrWh4b0zlpPSNhF9bq3w0/edit

Pràctica d'experimentació amb pintura i sorolls

Una de les pràctiques que havíem de fer a educació visual i plàstica consistia en grabar un soroll fet per nosaltres o ja preestablert i dibuixar-lo.
En el nostre cas, el grup va seleccionar un so de la natura. On s'escoltava el vent, el moviment de les fulles i en alguns moments trapitjàvem fulles i també vam captar aquest soroll.

En el meu dibuix intento aproximar-me el màxim a la interpretació d'aquest soroll.

Com podem veure en la foto del meu dibuix,  el fons es verd clar barrejat amb groc que mitjançant l'ús de  l'esponja dona una sensació de moviment. Per la part de dalt he fet pinzellades, algunes més gruixudes que altres, de color blanc i per la part d'abaix he fet esquitxades de color verd fort.

• El fons representa el so de les fulles movent-se pel vent
• Les pinzellades blanques representen el soroll intens del moviment del vent
• Les esquitxades de verd fosc representen les trapitjades de les fulles

Propostes d'ús de Power Point

Fa unes setmanes a GTIC vam endintra-nos més en el coneixement dels power points. Van explicar-nos que hi ha un seguit de trets que identifiquen un ús concret de les presentacions.

Alguns d’aquests trets són:

- Presentacions que treballen en espais i moments que van mes enllà de la

situació de classe formal. Hi ha un abans i un després tant per part de

l’alumne com del professor.

• Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.
• Presentacions que incorporem elements propis del llenguatge audiovisual com un element més que ens facilita l’expressió a classe i sobretot el treball referent a actituds, normes i valors o el treball més encaminat a les emocions.
• Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador. 
• Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.
• Presentacions que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts. 

També vam aprendre com s'estructuren els programes de presentacions. S'estructuren en sis elements:

• Presentació: la formen el conjunt de diapositives
• Diapositives: Són l'eix centrals dels programes de creació de presentacions, en elles i col·loquem lliurement.
• Els objectes: son els elements que col·loquem a les diapositives com ara: textos, vídeos, imatges, etc.
• Accions: Són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratoló per sobre un objecte.
• Les transicions: Són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives
• Les animacions: Són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins la diapositiva

Aquesta informació ha sigut extreta del blog de GTIC:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/

Modulem fang

La Roser, professora d'educació visual i plàstica, va demanar-nos que portessim per dilluns tres fotografíes on sortíssim nosaltres en la mateixa postura però, des de angles diferents (perfil, d'esquena i de cara).

Aquell dia vam treballar amb  fins crear a partir de les tres imatges una escultura de fang.

Al principi era díficil perquè no sabia per on començar, així que vaig iniciar la meva creació partint de la base. La base no havía de ser molt fina perquè sinó no tindria resistència suficient per aguantar la figura. Després vaig fer una bola de fang simulant que era la cara, seguidament el cos i extremitats. Les extremitats van ser, en la meva opinió la part més difícil de crear. De fet les cames no aguantaven la figura dreta i vaig haver de modificar la postura. 

El resultat final va ser aquest: 

Què treballem més, idees o emocions?

Dels diferents programes que hem vist aquests mesos hauríem de conèixer quins serveixen per a transmetre idees i quins per a les emocions:

• PowerPoint: Amb aquest programa es treballen més les idees, però també depèn de l'intenció, segons les teves intencions transmets unes emocions o altres.

• Prezi: També depèn de la intenció, però és més lliure i la seva finalitat és més per motivar. Tot i què també podríem fer un Prezi de dades.

• Viquipèdia: Es transmeten idees, perquè en els 5 pilars de les Viquipèdia, ens obliguen a escriure de manera objectiva, sense opinar, a tenir una punt de vista neutral i recolzar el que dius amb fonts documentades. S’ha d’escriure sobre tot idees i conceptes.

• Glogster: Ens permet fer pòsters multimedias, es a dir, s’apropa més als vídeos motivadors.Es treballen més les emocions mitjançant fotografía, música en els pòsters...

• Padlet: És com un suro, on hi ha pòsters comunitàris de manera endreçada.Podem posar pòsters a sobre d’un mapa o organitzar de diverses maneres l’informació. Per això, s’aproxima més al mètode de les idees ja què, serveix per transmetre idees i organitzar-les. A les escoles s’utilitza molt. A infantil, podem utilitzar-la per als pares, si els nens fan alguna activitat es penjaran les fotos realitzades durant l'activitat escrites pels.nens i els pares ho podràn veure, també per a que expliquin que han fet al cap de setmana ...  

• Wordle: Creació de núvols de paraules. Aquelles de majors dimensions són les paraules més freqüents en el text i les més petites, les que menys. Amb aquest mètode estem treballant més l’expressió d’idees i no pas de sentiments.

• Els mapes conceptuals: Els mapes conceptuals són una bona eina per aprendre. Els podem identificar perquè els podem llegir, sempre són conceptes, i a més a més, sempre hi ha conectors.

• Fluxogrames: Representen processos i accions. Es plantegen en temes que fa que siguin útils.

Comentem una pel·lícula

Una de les activitats que havíem de realitzar a seminari era comentar una pel·lícula, en el meu cas la pel·lícula seleccionada és " Criadas i señoras". El comentari es podia estructurar en quatre apartats:

1) Dades bàsiques del film

Pel·lícula creada l’any 2011 als Estats Units. La seva duració és de 137 minuts ii el director és Tate Taylor. Aquesta pel·licula prové de la novela de Kathrym Stockett.

És un drama que tracta el racisme dels anys 60, de diferents històries i de l’amistat.

2) Resum

Mississippi, anys 60, Skeeter és una jove de bona familia que torna de la universitat decidida a convertir-se en escriptora. Quan arriba a la seva ciutat tot el seu cercle d’amigues estan casades, son mares, tenen minyones negres que cuiden dels seus fills i s’encarreguen de la casa. En un dels dinars amb les amigues Skeeter s’adona com tracten a les minyones i com les discriminen per ser negres. La jove decideix fer entrevistes  a les criades per conèixer el seu punt de vista davant aquesta injustícia. Finalment per certs esdeveniments acaba recopilant a moltes minyones que volen explicar les seves experiències i publica un llibre molt extitós.

3) Crítica de la pel·lícula

En la meva opinió, aquesta pel·lícula aporta moltíssims valors a la societat ja que parla sobre la integritat humana, dels drets de les persones, de la igualtat de tots per sobre el color de la pell. És una crítica a l’educació dels anys 60 entre els blancs, la superficialitat i la idea d’agradar als demés sent el que ells vulguin que siguis, en especial  les dones i la seva necessitat d’encaixar en el seu cercle.

4) Tràiler de la pel·lícula:

Concert

La penúltima activitat que ens va presentar la facultat va ser el concert de la banda “Com sona”, un grup d’exalumnes de Blanquerna que fa concerts de cançons infantils per diferents escoles.

El grup estava format per la cantant i els tres músics. Per a cada cançó hi havia un material específic.

Les cançons que es van representar van ser:

1. Quatre pedres hi ha al carrer
2. Dos ocellets
3. Petits gentils titelles
4. Surt sol solet
5. Aquest és el pare
6. Peix peixet
7. Si la barqueta es tomba
8. Plou i fa sol
9. La tortuga
10. Joan petit
11. Gegant del pi
12. Bugui-bugui
13. Passi-ho bé

Els artistes es dirigien a nosaltres com si fossim infants de manera que vam poder observar diferents recursos per ensenyar cançons als nens, l’importància del llenguatge no verbal i el to utilitzat, entre altres. També els músics del grup toquen diferents instruments de l’orquestra simfònica com és el cas del flautí, la guitarra, el contrabaix, el saxofón i d’altres com el xilófon i instruments de percussió.

En definitiva m’emporto un bon record del concert ja que va fer que tots tornessim a sentir-nos nens de parvulari.

Apadrinament

Els dies 13 i 14 de novembre els alumnes de primer vam ser apadrinats per un alumne de tercer i l’acompanyàvem al lloc on feia pràctiques. En el meu cas vaig anar a l’escola bressol La Muntanyeta (Castelldefels). És una escola pública que és troba a uns deu minuts de la parada de tren. Pel que fa al context social de les famílies es mitjà amb alguns inmigrants però molt pocs. La casa dels infants es regeix per cinc principis bàsics:

1. Oberta a tothom: El centre i les persones que formen part d’aquesta comunitat educativa estan oberts a la diversitat d’infants, de famílies i de maneres d’entendre l’educació i de promoure-la.  El centre ofereix una oferta àmplia de serveis i d’horaris per donar resposta a les necessitats dels infants i de les famílies.
2. Corresponsabilitat: Implicació tant del personal professional com de les famílies, beneficiàries directes de l’educació dels infants, i la promoció dels seus drets.

           Creuen en el respecte i promoció de les famílies com a primers agents educadors, així

           com en la cura i bon ús dels materials, instal·lacions, mobiliari...

3. Accessibilitat: Els preus per accedir-hi són públics. L’ajuntament vetlla perquè el preu dels seus serveis no suposi una dificultat per optar-hi.
4. Oberta a la participació: Infants, famílies i personal del centre participen en les activitats i/o en la vida del centre, ja que les seves propostes i iniciatives s’acullen per tal d’estudiar-les i oferir-ne respotes.
5. Vinculació a la comunitat: El centre té en compte les característiques de les famílies i del seu entorn. Promou i treballa col·laborant amb altres serveis, entitats i professionals del municipi

Cada escola ha de tenir un projecte Educatiu del Centre (PEC) on es marquen els criteris pedagògics i de participació del centre, en el cas de la Muntanyeta són aquests:

1. El centre és un lloc ple de vida, que desprén trasparència, és integrador i motivador.
2. Ofereix als infants un context de desenvolupament diferent del de la família.
3. El projecte defensa la idea d’infant competent, amb drets i deures, que estableix relacions i que influeix en el seu entorn.
4. Vetlla perquè els infants participin activament en el seu desenvolupament i aprenentatge.
5. Granteix que els infants puguin aprendre, expessar-se i relacionar-se per mitjà del joc, en el context de la vida quotidiana i a través dels diferents llenguatges tenint en compte les seves emocions i sentiments.
6. La llengua vehicular és el català.
7. L’atenció a la diversitat social, cultural, econòmica i individual és el present en les intencions educatives i en la pràctica diària amb els infants i famílies.
8. Les famílies són part de la comunitat educativa i el primer agent educador. Per tant, formen part del projecte i hi participen a través dels canals establerts.

A més com el centre comparteix amb les famílies la tasca d’educar els infants, les relacions entre ambdues parts es basen en el respecte i la confiança mutus.

El centre i la família treballen conjuntament per compartir els criteris educatius que facilitin el creixement harmònic de l’infant.  La relació entre la família i el centre es concreta en:

- Relació diària en les  entrades i sortides

- Entrevistes individuals

- Reunions pedagògiques

El 13 de novembre va ser el primer dia que vaig arribar a l’escola bressol i vaig ser presentada a totes les mestres. Després la directora del centre es va reunir amb mi personalment per explicar-me el funcionament del centre i la seva metodologia que es basa sobretot en l’experimentació.

Un cop finalitzada l’entrevista vaig entrar a la estança de p2-p3 on vaig poder observar una classe de psicomotricitat i l’experimentació amb la sorra.

El dijous 14 de novembre vaig passar tot el dia a l’estança dels lactants que són nadons entre sis i nou mesos.

Reflexió de l’apadraniment

Agraeixo a la facultat per oferir-nos aquesta oportunitat de tenir un primer contacte amb el que implicaria treballar en una escola. A més l’escola bressol a la que he anat , m’ha agradat molt ja que des de el primer moment que vaig arribar van acollir-me i van fer-me sentir una mestre més. La metologia utilitzada és l’experimentació i per aquest motiu la mestre mai s’ha d’avançar a l’alumne sinó que ha d’intentar que s’espavili, buscant els seus propis recursos. Tot i així sempre s’ha d’estar pendent i preguntar si volen ajuda en el cas que es vegi a l’infant amb molta dificultat per realitzar allò que vol. També m’han cridat l’atenció altres aspectes com per exemple evitar els productes prefabricats per utilitzar materials naturals, o bé canviar les coses de lloc cada dia de manera que cridi l’atenció del nen per a que jugui. Realment s’han passat molt ràpid i m’hagués agradat poder estar més dies, ja que considero que en aquests dos dies he pogut aprendre molt.

Caminem per la muntanya

Finalitzada la conferència, el grup J ens vam dirigir cap a Vallvidrera. Allà es van fer grups de set persones i mitjançant un mapa amb imatges que indicaven els llocs per on havíem de passar, anàvem sortint amb una diferència de 10 minuts per grup, de manera que no aniríem tots junts ja que la idea era aprendre a treballar en grup i orientar-se mitjançant un mapa per la muntanya. En la meva opinió va ser una excursió massa llarga ja que vam caminar fins a San Cugat, en total unes quatre hores per la muntanya. Però també vaig passar molt bons moments i un gran entusiasme al arribar al destí final.

Conferència de la setmana reflexiva

El dia 11 de novembre a dos quarts de vuit del matí tots els alumnes d’educació infantil de primer any vam ser reunits a l’auditori per acudir a la xerrada de Jaume Cela un gran mestre que amb molta pena l’any que vé es jubila. En aquesta conferència Jaume ens intenta definir el concepte de mestre, un concepte que per a ell no existeix perquè ningú arriba a ser mai mestre, sempre poden millorar coses i aprendre més.

El conferenciant argumenta que l’educació, allò que s’ensenya no sempre és el que volen els professors, però tot el temari que s’ha de fer durant un any està totalment marcat. Per aquest motiu, Jaume proposa currículums consensuats, per a un millor funcionament educatiu.

L’orador creu que no només la gent ha de saber els drets dels infants sinó que també ha de conèixer la responsabilitat d’aquests. Tot i així l’escola ha de complir certs requisits:

- Donar oportunitat als infants

- Animar a l’alumne

- Donar sentit a allò que fan

- Acompanyar al nen, mostrar-li, la vida i la mort. Acompanyar als alumnes en aquest procés de descobriment del món. Però qui educa no és la persona que diu com s’ha de viure, perquè no tot el que presenti serà igual de valiós per a tots.

També el conferenciant ens proposa quatre reptes que ha de realitzar un bon educador:

1) Deixar que els nens siguin nens. Sacrifiquem el present dels infants en un futur i el que realment necessiten és jugar molt. Quan un nen juga pot aprendre molt i actualment és escàs el joc a les aules.

2) Tenir un currículum, ajudar a crear una veu pròpia que tingui la capacitat de  gestionar  el propi projecte de vida i adquirir responsabilitats. Aleshores Jaume ens pregunta “ què hem d’ensenyar?, quina relació ha de mantenir el present de la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injustícia social?” Aleshores ens parla de la tendresa, un instrument que  és el més important perquè independent d’allò que ensenyessin, la tendresa del professor és la que recorden els alumnes.

3) Tota la població ha de tenir cabuda en el sistema educatiu i és l’escola la que s’ha d’adaptar a les condicions dels nens.

4) El mestre ha de creure en el seu alumne.

5) Donar sentit a allò que fem, fer-ho rellevant i atractiu.

6) Estimar a tots els alumnes i si hi ha alumnes que per la raó que sigui no li podem mostrar molta proximitat, hem d’intentar fer-ho veure.

Creative commons

Hem d'anar amb compte a l'hora de seleccionar imatges, textos .. d'internet copiar-los i publica-los en altres webs pequè potser està sota drets d'autor (COPYRIGHT) i per tant només tenim permís per a mirar.
Per tant hem de tenir cura amb les llicències i buscar sempre les llicències de Creative Commons, aquesta permet copiar i publicar les imatges sempre que no te les atribueixis.

http://farm1.staticflickr.com/37/87784936_d88d4a3e91_o.jpg

Dins de la llicència Creative Commons hi ha 4 condicions:

- Reconeixement: reconèixer qui és l'autor
- No comercial: no comercialitzar 
- Sense obres derivades: no es pot modificar
- Compartit igual: si es pot modificar

D'aquestes quatre condicions d'han establert sis combinacions:

1. Reconeixement
2. Reconeixement i no comercial
3. Reconeixement, no comercial i sense obres derivades
4. Reconeixement, no comercial i compartit igual
5. Reconeixement i sense obres derivades
6. Reconeixement i compartit igual

Tot això ho podem relacionar amb la cultura lliure que pretén que no hi hagi límits en l'aprenentatge i per tant està en contra de del Copyright i els drets d'autor.


Si el tema us ha semblat interessant aquí us deixo l'enllaç d'una pàgina que tracta molt bé aquest tema:

http://w3.ua.es/ite/tallerCDD/licencias/tipos_de_licencia_creative_commons.html

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de COED havíem de llegir el llibre "Com parlar bé en públic". És un llibre que t'ajuda a millorar els discursos per tal de fer-los més interessants al públic, i a la vegada ajuda a aprendre quin és el llenguatge no verbal més adient per tal de facilitar l'acte comunicatiu i el control dels nervis.
És fàcil de llegir, està replet d'exemples que faciliten l'enteniment de conceptes. Realment m'ha agradat força i m'ha aportat nous instruments per desenvolupar en la pròxima exposició.

Analitzem una revista

Una de les activitats a fer de seminari era analitzar una revista. En el meu cas la revista seleccionada ha sigut "Infància Europa".
L'anàlisi es dividia en sis parts:

1. DESCRIPCIÓ

Aquesta revista té entre 22 i 48 i es tracta d’una revista mensual.

El director és Peter Moss;  i pel que fa el Consell de Redacció està comport per persones que editen a cada la seva revista a cadascún dels països que formen part de la revista i després fan publicacions a Infància a Europa.

Pel que fa a les seccions, no n’hi ha ja que cada revista parla sobre articles diferents d’actualitat sobre educació i no sempre és el mateix

2. TEMÀTICA

Infància Europa és una publicació conjunta d’una xarxa de revistes europees que es centre en els serveis i el treball amb els infants de 0-10 anys les seves famílies.

Els objectius són:

• Proporciona un fòrum per a l’intercanvi d’idees, pràctiques i informació.
• Explorar la relació entre teoria i pràctica
• Contribuir al desenvolupament de polítiques i pràctiques en l'àmbit europeu, nacional, regional i local.
• Celebrar la diversitat i la complexitat
• Reconèixer la contribució del passat en el present
• Aprofundir el coneixement de la Infància a Europa, passada, present i futura.

3.ANÀLISI DE LES SECCIONS

No hi ha les mateixes seccions en totes les revistes d’Infància a Europa  perquè tracten temes diferents que sorgeixen a diverses escoles dels diferents països que constitueixen la revista.  Però si que hi han dues seccions que es repeteixen. Aquestes són  “focus a…” on  es centren en una àrea concreta d’un país europeu i també la secció d’informacions que tracta de lleis respecte als infants.

4. TRIAR UN ARTICLE

L’article triat és “Col·laboració entre pares i mestres en l’educació infantil a Finlàndia”. Aquest, tracta i descriu breument el sistema finès d’educació infantil i el paper que té la col·laboració entre pares i mestres. Aquesta és beneficiosa pel benestar de l’infant, i és crucial perquè tingui un creixement òptim.

La col·laboració entre pares i professionals combina l’experiència de la família amb el coneixement del mestre i això, ajuda molt al creixement de l’infant. Per aquest motiu, el mestre ha de convidar als pares a celebrar una o dues entrevistes a l’any per a crear un pla d’estudis individual per a l’infant. A més, és bo per a que els pares tinguin una millor comprensió de la pedagogia del centre.

Pel que fa l’estructura del text, l’autora és Eeva Hujala, Mervi Eskelinen. L’article està estructurat en columnes on es tracten els diferents temes: la introducció a l’educació infantil a Finlàndia; la col·laboració en l’educació infantil; un pla educatiu individual de l’infant i estudis recents sobre la col·laboració en l’EDUCAR.

Personalment, creiem que és un dels millors sistemes d’aprenentatge que existeix avui en dia. El fet de involucrar completament als pares a l’educació dels seus fills a través del professor, és òptim pel bon creixement de l’infant.

5. PREGUNTES OBERTES AL GRUP

Creieu que el sistema finès és un bon sistema d’educació?

Perquè penseu que els Països nòrdics són el numero 1 en educació?

Creieu que és adequat incloure als pares al procés d’ensenyament del seu fill?

Quines diferències hi ha entre el sistema d’Educació Espanyol i Finlandès?

6. OPINIÓ

La classe creu que el sistema finès és un bon sistema d’educació pel seu mètode: classes reduïdes, 2-3 esbarjos, no tenen deures i per tant això fomenten les activitats extraescolars, fomentant molt l’art i la música i el teatre. Els mestres han d’estudiar més anys, per aquesta raó són els números 1 en tot el món. Les escoles d’infantil estan al màxim adaptades a la vida real com per exemple, tenen cuines real a les escoles.  En aquestes escoles, només van les famílies que ho necessiten: les mares tenen dos anys de baixa per maternitat, però si durant aquests dos anys han de treballar, els serveis socials fan que l’infant vagi a l’escola, però si la mare no treballa, els infants no tenen dret a anar-hi.

Aquest sistema permet a l’infant experimentar: els nens s’organitzen entre ells i ells es regulen segons les seves necessitats.