Aquest poema forma part del llibre El caminant i el mur, escrit l'any 1954. Aquest llibre està organitzat en tres seccions, Aquesta poesia pertany a la segona, on es presenten poemes tematitzats en espais temporals, com son l'alba, el matí, el migdia...
Vaig voler saber més de la vida d'aquest autor per a comprendre més les seves poesies ja que incideix molt en el tema de la mort en molts dels seus poemes. El fet que els seus pares el nombressin com el seu germà difunt, va crear-li un trauma des de ben petit, per això el tema de la mort s'ha mantingut com a tema principal dels seus poemes. Aquest poema el va escriure en una etapa de la seva vida en la qual predominaven sentiments de frustació i nostàlgia.
Després d'haver conegut millor la vida de l'autor volia interpretar el contingut i conèixer el significat de cada vers del poema escollit. En ell, Salvador Espriu fa una metàfora del camí de la vida on ens explica que el final és la mort i un cop hi arribes no hi ha sortida. Però ell no sent por per marxar, perquè descansarà i es retrobarà amb els seus èssers estimats ja difunts.
Perquè vaig escollir-lo?
Va cridar-me molt l'atenció la manera en que parlava de la mort i el fet de no tenir-li por, perquè realment les persones desconeixem els després de la mort perquè deixarem el món en el que hem viscut la nostra vida, els èssers estimats... Però Salvador Espriu l'enfoca d'una altra manera ens la defineix com la porta a tranquilitat, a la pau, a la serenor i reetrobament de èssers estimats.
El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.
Lluny, enllà de la mar,
se’n va anar la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
“Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.”
Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: “Sóc encara.”
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.
Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.
Cançó del matí encalmat
Salvador Espriu
Per finalitzar us deixo uns links per si voleu saber més de la vida de Salvador Espriu, d'aquesta pàgina he tret la informació explicada anteriorment.
 |
| Imatge seleccionada de la pàgina flickr.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada