Caminem per la muntanya

Finalitzada la conferència, el grup J ens vam dirigir cap a Vallvidrera. Allà es van fer grups de set persones i mitjançant un mapa amb imatges que indicaven els llocs per on havíem de passar, anàvem sortint amb una diferència de 10 minuts per grup, de manera que no aniríem tots junts ja que la idea era aprendre a treballar en grup i orientar-se mitjançant un mapa per la muntanya. En la meva opinió va ser una excursió massa llarga ja que vam caminar fins a San Cugat, en total unes quatre hores per la muntanya. Però també vaig passar molt bons moments i un gran entusiasme al arribar al destí final.

Conferència de la setmana reflexiva

El dia 11 de novembre a dos quarts de vuit del matí tots els alumnes d’educació infantil de primer any vam ser reunits a l’auditori per acudir a la xerrada de Jaume Cela un gran mestre que amb molta pena l’any que vé es jubila. En aquesta conferència Jaume ens intenta definir el concepte de mestre, un concepte que per a ell no existeix perquè ningú arriba a ser mai mestre, sempre poden millorar coses i aprendre més.

El conferenciant argumenta que l’educació, allò que s’ensenya no sempre és el que volen els professors, però tot el temari que s’ha de fer durant un any està totalment marcat. Per aquest motiu, Jaume proposa currículums consensuats, per a un millor funcionament educatiu.

L’orador creu que no només la gent ha de saber els drets dels infants sinó que també ha de conèixer la responsabilitat d’aquests. Tot i així l’escola ha de complir certs requisits:

- Donar oportunitat als infants

- Animar a l’alumne

- Donar sentit a allò que fan

- Acompanyar al nen, mostrar-li, la vida i la mort. Acompanyar als alumnes en aquest procés de descobriment del món. Però qui educa no és la persona que diu com s’ha de viure, perquè no tot el que presenti serà igual de valiós per a tots.

També el conferenciant ens proposa quatre reptes que ha de realitzar un bon educador:

1) Deixar que els nens siguin nens. Sacrifiquem el present dels infants en un futur i el que realment necessiten és jugar molt. Quan un nen juga pot aprendre molt i actualment és escàs el joc a les aules.

2) Tenir un currículum, ajudar a crear una veu pròpia que tingui la capacitat de  gestionar  el propi projecte de vida i adquirir responsabilitats. Aleshores Jaume ens pregunta “ què hem d’ensenyar?, quina relació ha de mantenir el present de la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injustícia social?” Aleshores ens parla de la tendresa, un instrument que  és el més important perquè independent d’allò que ensenyessin, la tendresa del professor és la que recorden els alumnes.

3) Tota la població ha de tenir cabuda en el sistema educatiu i és l’escola la que s’ha d’adaptar a les condicions dels nens.

4) El mestre ha de creure en el seu alumne.

5) Donar sentit a allò que fem, fer-ho rellevant i atractiu.

6) Estimar a tots els alumnes i si hi ha alumnes que per la raó que sigui no li podem mostrar molta proximitat, hem d’intentar fer-ho veure.

Creative commons

Hem d'anar amb compte a l'hora de seleccionar imatges, textos .. d'internet copiar-los i publica-los en altres webs pequè potser està sota drets d'autor (COPYRIGHT) i per tant només tenim permís per a mirar.
Per tant hem de tenir cura amb les llicències i buscar sempre les llicències de Creative Commons, aquesta permet copiar i publicar les imatges sempre que no te les atribueixis.

http://farm1.staticflickr.com/37/87784936_d88d4a3e91_o.jpg

Dins de la llicència Creative Commons hi ha 4 condicions:

- Reconeixement: reconèixer qui és l'autor
- No comercial: no comercialitzar 
- Sense obres derivades: no es pot modificar
- Compartit igual: si es pot modificar

D'aquestes quatre condicions d'han establert sis combinacions:

1. Reconeixement
2. Reconeixement i no comercial
3. Reconeixement, no comercial i sense obres derivades
4. Reconeixement, no comercial i compartit igual
5. Reconeixement i sense obres derivades
6. Reconeixement i compartit igual

Tot això ho podem relacionar amb la cultura lliure que pretén que no hi hagi límits en l'aprenentatge i per tant està en contra de del Copyright i els drets d'autor.


Si el tema us ha semblat interessant aquí us deixo l'enllaç d'una pàgina que tracta molt bé aquest tema:

http://w3.ua.es/ite/tallerCDD/licencias/tipos_de_licencia_creative_commons.html

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de COED havíem de llegir el llibre "Com parlar bé en públic". És un llibre que t'ajuda a millorar els discursos per tal de fer-los més interessants al públic, i a la vegada ajuda a aprendre quin és el llenguatge no verbal més adient per tal de facilitar l'acte comunicatiu i el control dels nervis.
És fàcil de llegir, està replet d'exemples que faciliten l'enteniment de conceptes. Realment m'ha agradat força i m'ha aportat nous instruments per desenvolupar en la pròxima exposició.

Analitzem una revista

Una de les activitats a fer de seminari era analitzar una revista. En el meu cas la revista seleccionada ha sigut "Infància Europa".
L'anàlisi es dividia en sis parts:

1. DESCRIPCIÓ

Aquesta revista té entre 22 i 48 i es tracta d’una revista mensual.

El director és Peter Moss;  i pel que fa el Consell de Redacció està comport per persones que editen a cada la seva revista a cadascún dels països que formen part de la revista i després fan publicacions a Infància a Europa.

Pel que fa a les seccions, no n’hi ha ja que cada revista parla sobre articles diferents d’actualitat sobre educació i no sempre és el mateix

2. TEMÀTICA

Infància Europa és una publicació conjunta d’una xarxa de revistes europees que es centre en els serveis i el treball amb els infants de 0-10 anys les seves famílies.

Els objectius són:

• Proporciona un fòrum per a l’intercanvi d’idees, pràctiques i informació.
• Explorar la relació entre teoria i pràctica
• Contribuir al desenvolupament de polítiques i pràctiques en l'àmbit europeu, nacional, regional i local.
• Celebrar la diversitat i la complexitat
• Reconèixer la contribució del passat en el present
• Aprofundir el coneixement de la Infància a Europa, passada, present i futura.

3.ANÀLISI DE LES SECCIONS

No hi ha les mateixes seccions en totes les revistes d’Infància a Europa  perquè tracten temes diferents que sorgeixen a diverses escoles dels diferents països que constitueixen la revista.  Però si que hi han dues seccions que es repeteixen. Aquestes són  “focus a…” on  es centren en una àrea concreta d’un país europeu i també la secció d’informacions que tracta de lleis respecte als infants.

4. TRIAR UN ARTICLE

L’article triat és “Col·laboració entre pares i mestres en l’educació infantil a Finlàndia”. Aquest, tracta i descriu breument el sistema finès d’educació infantil i el paper que té la col·laboració entre pares i mestres. Aquesta és beneficiosa pel benestar de l’infant, i és crucial perquè tingui un creixement òptim.

La col·laboració entre pares i professionals combina l’experiència de la família amb el coneixement del mestre i això, ajuda molt al creixement de l’infant. Per aquest motiu, el mestre ha de convidar als pares a celebrar una o dues entrevistes a l’any per a crear un pla d’estudis individual per a l’infant. A més, és bo per a que els pares tinguin una millor comprensió de la pedagogia del centre.

Pel que fa l’estructura del text, l’autora és Eeva Hujala, Mervi Eskelinen. L’article està estructurat en columnes on es tracten els diferents temes: la introducció a l’educació infantil a Finlàndia; la col·laboració en l’educació infantil; un pla educatiu individual de l’infant i estudis recents sobre la col·laboració en l’EDUCAR.

Personalment, creiem que és un dels millors sistemes d’aprenentatge que existeix avui en dia. El fet de involucrar completament als pares a l’educació dels seus fills a través del professor, és òptim pel bon creixement de l’infant.

5. PREGUNTES OBERTES AL GRUP

Creieu que el sistema finès és un bon sistema d’educació?

Perquè penseu que els Països nòrdics són el numero 1 en educació?

Creieu que és adequat incloure als pares al procés d’ensenyament del seu fill?

Quines diferències hi ha entre el sistema d’Educació Espanyol i Finlandès?

6. OPINIÓ

La classe creu que el sistema finès és un bon sistema d’educació pel seu mètode: classes reduïdes, 2-3 esbarjos, no tenen deures i per tant això fomenten les activitats extraescolars, fomentant molt l’art i la música i el teatre. Els mestres han d’estudiar més anys, per aquesta raó són els números 1 en tot el món. Les escoles d’infantil estan al màxim adaptades a la vida real com per exemple, tenen cuines real a les escoles.  En aquestes escoles, només van les famílies que ho necessiten: les mares tenen dos anys de baixa per maternitat, però si durant aquests dos anys han de treballar, els serveis socials fan que l’infant vagi a l’escola, però si la mare no treballa, els infants no tenen dret a anar-hi.

Aquest sistema permet a l’infant experimentar: els nens s’organitzen entre ells i ells es regulen segons les seves necessitats.

Treballem amb fang

Treballar amb fang és una bona eina per a que els nens coneguin diferents tipus de textura en un material similar. Per aquest motiu, vam conèixer-lo i experimentar amb el fang.
Al cap d'una estona mitjançant branquetes, algunes pedres, fulles i un animal de joguina haviem de crear un territori per l'animal i explicar un conte, treure una història per explicar als alumnes.
En el cas del nostre grup vam seleccionar com a animal a un tigre. La  seva història tractava sobre un tigre que sempre dormia i estava trist. Ningú el venia a visitar perquè els hi feia por i pensàven que era dolent, encara que realment ningun animalet s'havia dignat a parlar amb ell. Però un dia, el tigre va sentir un soroll a l'altre costat del riu i es va sorprendre, finalment va decidir anar a veure que hi passava i allà va veure un ocellet que s'havia perdut. El tigre va ajudar a l'ocellet i a partir d'aquell dia mai més va tornar a estar sol perquè el seu amic ocell el venia a visitar cada dia.

Fotos del taller de fang

Treballem amb youtube

L'altre dia a GTIC vam tractar el youtube i la metodologia utilitzada per crear videos i pujar-los per aquest motiu va tenir que crear el meu grup un video.

Aquest muntatge va ser creat a Gavà i pretèn manifestar diferents estats d'ànim de la persona. Per poder-lo realitzar vam grabar diferents seqüències desde diferents angles. Algunes van tenir que repetir-se força vegades perquè no sortien del tot com nosaltres voliem.

Aquí us deixo el vídeo, espero que us agradi.