L'altre dia a COED després d'haver llegit el llibre de Com parlar bé en públic vam parlar sobre com s'ha de distribuïr un discurs:
Introducció: en aquest apartat es presenta el tema del que es parlarà i ocupa un 5-10% del discurs. Hi han diverses maneres per iniciar un discurs:
1. Definició de tema
2. Presentació del guió
3. Presentació dels objectius
4. Fer una afirmació atrevida
5. Fer una pregunta
6. Llegir hipotèticament la ment dels oients
7. Documentar-se
8. Anècdota
Desenvolupament: en aquest apartat expliquem més ampliament les idees en un ordre lògic segons el propòsit del discurs:
1. Informar
2. Convèncer
Conclusió: és l'últim apartat i en ell es tanca el discurs i es recorden les idees principals. Hi ha algunes maneres per a concloure un discurs:
1. Relacionar la introducció amb la conlusió
2. Apel·lar als sentiments
3. Convidar a la participació
4. Fer promeses
5. Anunciar un esdeveniment futur
6. Resumir els punts principals
Un cop explicat això vam parlar sobre quin és el decàleg per arribar a ser un bon comunicador:
1. Controlar els nervis
2. Fer un guió
3. Domini de la llengua
4. Ítems bàsics del discurs
5.Tenir clar els objectius del discurs
6. Feedback
7. Posició del cos
dilluns, 6 de gener del 2014
Curació de continguts, bookmarklet i Scoop.it
Què és la curació de continguts?
És una eina informàtica que t'agrupa, selecciona, organitza i sintetitza la informació que vulguis sobre el tema que tu desitgis. A més elimina la informació imprescindible.
A classe hem treballar amb Scoop.it una eina que et permet seleccionar dins de l'informació que seleccionis aquella que més t'interessi i et suggereix els llocs web on la pots trobar.
El bookmarklet és una altre eina que permet guardar l'URL de les pàgines que t'interessin a la barra de marcadors i fins hi tot et deixa crear carpetes.
És una eina informàtica que t'agrupa, selecciona, organitza i sintetitza la informació que vulguis sobre el tema que tu desitgis. A més elimina la informació imprescindible.
A classe hem treballar amb Scoop.it una eina que et permet seleccionar dins de l'informació que seleccionis aquella que més t'interessi i et suggereix els llocs web on la pots trobar.
El bookmarklet és una altre eina que permet guardar l'URL de les pàgines que t'interessin a la barra de marcadors i fins hi tot et deixa crear carpetes.
La web 2.0
El que més destacaria d'aquestes webs a diferencia d'altres, és que en les webs 2.0 el susuaris són els creadors del contingut. És a dir, en aquestes webs, l'usuari és el protagonista, per tant: decideix, etiqueta, crea, comparteix...
És tracta doncs, d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació social. Per tant, podem afirmar que les noves tecnologies han evolucionat,ja que abans les pàgines web, eren les grans empreses qui oferien el contingut i els usuaris només eren simples lectors.
. El més important d'aquestes webs a diferència de les altres és que els usuaris son els creadors del contingut, es a dir ells son els administradors i decideixen què escriuren, qui és el destinatari, si vol compartir o no... Per tant és un nou marc d'interacció, comunicació i participació social.
De manera que gràcies a l'evolució de les noves tecnologies els usuaris no son simples lectors sinó que poden crear les seves pàgines webs on expressen allò que desitgen.
Wikis i Viquipèdia
Què és un wiki?
Un wiki és un hipertex col·laboratiu que es penja a la web desde el propi navegador. Això és degut a la simplicitat d'ús. Els wikis posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'obra per el seu ús dinàmic i perquè esta generat per la comunitat. El repte que tenen els wikis és controlar la validesa i la qualitat del contingut.
Aquest control el fan els propis viquipedistes que poden corregir i complentar qualsevol article en el moment que ho veuen, això s'anomena saviesa de grup. Sempre poden haver-hi actes vandàlics i malmetre un article però es pot arreglar en molt poc temps (aproximadament uns 5 minuts).
Per tant podem dir que la viquipèdia es un patrimoni col·lectiu però no només això sinó que dins de la vessant pedagògica té gran importància en l'educació perquè promou el voluntariat i el treball col·laboratiu, obliga a cumplir els cinc pilars de la viquipèdia i llegir-se la legislació sobre la propietat intel·lectual, fa que els alumnes adquireixin les competències lingüístiques i digitals i es responsabilitzin amb la ciutadania digital.
Els cinc pilars de la viquipèdia son:
Segons René Freimet hi ha una sèria de valor pedagògics que ens proporcionen els wikis:
1. Són democràtics: tothom que vulgui pot participar i no és una comunitat no jerarquitzada.
2. La inmediatesa: aquest concepte facilita penjar articles a la web i sempre que un vulgui seguir complementant
3. Promou l'escriptura: els alumnes és dirigeixen a un públic més ampli per tant això els motiva per atuoexigir-se més a l'hora d'escriure. A més no és dona importància a la la forma de manera que promou a que els participants es centrin en el que escriuen i creen textos contructius.
4. Promou la interacció: A la classe després poden compartit allò que fan o que veuen.
5. Promou la negociació: hi ha unes llistes de discussió per a debatre idees sobre algun article.
6. Està sempre oberta: tothom en qualsevol moment pot complementar articles o corregir-los
7. Anonimat responsable: el fet de publicar anoninament fa que els participants siguin responsables no que l'utilitzin per a la impunitat.
8. Promouen el voluntariat: els professors han de valorar i avaluar qualitivament a aquells alumnes que participen de manera voluntaria en aquesta comunitat.
9. Generen patrimoni cultural durable: és a dir un wiki mai acaba perquè al cap del temps poden passar moltes coses i aquesta informació s'ha d'anar afegint.
10. Faciliten la distribució de documents públics: tothom pot accedir a aquesta informació.
A més els wikis son flexibles és a dir es poden enllaçar paraules d'articles per a crear nous wikis.
Quina diferència hi ha entre wikis i la viquipèdia?
La viquipèdia és un wiki que inclou tots els wikis que a la vegada estan tots organitzats entre ells.
Per acabar de comprendre com funciona del tot la viquipèdia vam haver de crear un wiki. En el meu cas vaig crear-lo de la marca Kit Kat amb la meva companya Sandra Pujol. Aquí os deixo el link:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Kit_kat
Un wiki és un hipertex col·laboratiu que es penja a la web desde el propi navegador. Això és degut a la simplicitat d'ús. Els wikis posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'obra per el seu ús dinàmic i perquè esta generat per la comunitat. El repte que tenen els wikis és controlar la validesa i la qualitat del contingut.
Aquest control el fan els propis viquipedistes que poden corregir i complentar qualsevol article en el moment que ho veuen, això s'anomena saviesa de grup. Sempre poden haver-hi actes vandàlics i malmetre un article però es pot arreglar en molt poc temps (aproximadament uns 5 minuts).
Per tant podem dir que la viquipèdia es un patrimoni col·lectiu però no només això sinó que dins de la vessant pedagògica té gran importància en l'educació perquè promou el voluntariat i el treball col·laboratiu, obliga a cumplir els cinc pilars de la viquipèdia i llegir-se la legislació sobre la propietat intel·lectual, fa que els alumnes adquireixin les competències lingüístiques i digitals i es responsabilitzin amb la ciutadania digital.
Els cinc pilars de la viquipèdia son:
1. Es una enciclopedia per tant les persones han d’esforçar-se per conseguir la certeza dels articles
sense donar les seves opinions (objectivitat) Incorpora elemnts de enciclopedies generals i especialitzades.
2. Busca un punt de vista neutral, informacio desde tots els angles possibles per contrarrestar la informació ( no punt de vista especific)
3. Llicència creative commons : tothom pot col·laborar, dsitribuir i modficiar lliurement però no tothom que participa ho permet.
4. Viquepedia seguix unes normes d’etiqueta, no pots discutir amb els altres.
5. No té normes fermes més enllà d’aquets 5 pilars
Segons René Freimet hi ha una sèria de valor pedagògics que ens proporcionen els wikis:
1. Són democràtics: tothom que vulgui pot participar i no és una comunitat no jerarquitzada.
2. La inmediatesa: aquest concepte facilita penjar articles a la web i sempre que un vulgui seguir complementant
3. Promou l'escriptura: els alumnes és dirigeixen a un públic més ampli per tant això els motiva per atuoexigir-se més a l'hora d'escriure. A més no és dona importància a la la forma de manera que promou a que els participants es centrin en el que escriuen i creen textos contructius.
4. Promou la interacció: A la classe després poden compartit allò que fan o que veuen.
5. Promou la negociació: hi ha unes llistes de discussió per a debatre idees sobre algun article.
6. Està sempre oberta: tothom en qualsevol moment pot complementar articles o corregir-los
7. Anonimat responsable: el fet de publicar anoninament fa que els participants siguin responsables no que l'utilitzin per a la impunitat.
8. Promouen el voluntariat: els professors han de valorar i avaluar qualitivament a aquells alumnes que participen de manera voluntaria en aquesta comunitat.
9. Generen patrimoni cultural durable: és a dir un wiki mai acaba perquè al cap del temps poden passar moltes coses i aquesta informació s'ha d'anar afegint.
10. Faciliten la distribució de documents públics: tothom pot accedir a aquesta informació.
A més els wikis son flexibles és a dir es poden enllaçar paraules d'articles per a crear nous wikis.
Quina diferència hi ha entre wikis i la viquipèdia?
La viquipèdia és un wiki que inclou tots els wikis que a la vegada estan tots organitzats entre ells.
 |
| http://farm8.staticflickr.com/7022/6718556763_6c54d4c1f2_o.jpg |
https://ca.wikipedia.org/wiki/Kit_kat
diumenge, 5 de gener del 2014
Els RSS
Els RSS permeten seleccionar les pàgines web que ens interessin i que continuament es van actualitzant transmeten així, nova informació. El canal RSS ens permet als usuaris no visitar la pàgina web sinó que directament ens apareixen els titulars dels articles a la nostra pàgina web i si ens interessa al clicar damunt del títol arribem a l'article.
Un exemple de canal RSS es troba en el nostre blog amb el País de la educació.
Els programes que utilitzen els RSS s'anomenen agregadors i un exemple podria ser el Netvives un escriptori virtual en el qual ens arriba la informació sobre els temes que hem desitjat. A més es pot personalitzar i escrius les notes importants, fitxers ...
Què opino sobre els RSS?
Aquesta eina no la coneixia i considero que és molt eficaç i facilita als usuaris l'obtenció d'informació desitjada sense que hagin de cercar-la sempre.
Si voleu veure més sobre els RSS aquí teniu una web del 324.cat que parla sobre els RSS:
http://www.324.cat/rss/
Un exemple de canal RSS es troba en el nostre blog amb el País de la educació.
Els programes que utilitzen els RSS s'anomenen agregadors i un exemple podria ser el Netvives un escriptori virtual en el qual ens arriba la informació sobre els temes que hem desitjat. A més es pot personalitzar i escrius les notes importants, fitxers ...
Què opino sobre els RSS?
Aquesta eina no la coneixia i considero que és molt eficaç i facilita als usuaris l'obtenció d'informació desitjada sense que hagin de cercar-la sempre.
 |
| http://farm7.staticflickr.com/6074/6024050244_10b35f3ddd_o.png |
Si voleu veure més sobre els RSS aquí teniu una web del 324.cat que parla sobre els RSS:
http://www.324.cat/rss/
dijous, 2 de gener del 2014
Fluxogrames
El fluxograma és una eina lògica que descriu els passos lògics a seguir per tal de solucionar un problema.
Un fluxograma utilitza símbols concrets i els enllaça per tal de relacionar tots els passos d'inici a final.
Un exemple de fluxograma:
Un cop ja hem tractat els mapes conceptuals ( en la entrada anterior) i els fluxogrames s'ha de dir que es consideren dos eines de suport al pensament perquè provenen d'un text i això requereix un treball previ (anàlisi i síntetizació d'idees)
Un fluxograma utilitza símbols concrets i els enllaça per tal de relacionar tots els passos d'inici a final.
Un exemple de fluxograma:
 |
| http://farm4.staticflickr.com/3554/4596712997_113ea15c5c_o.png |
Un cop ja hem tractat els mapes conceptuals ( en la entrada anterior) i els fluxogrames s'ha de dir que es consideren dos eines de suport al pensament perquè provenen d'un text i això requereix un treball previ (anàlisi i síntetizació d'idees)
Aquesta informació l'he extreta del blog del Jordi Simon
Mapes conceptuals
Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph.D Novack. Ell considerava que aquesta metodologia feia que els estudiants s'organitzessin millor els coneixements i ampliaven la perspectiva en relació a un tema. A més per crear-lo cal passar per diverses fases:
1. Selecció i jerarquització dels conceptes
2. Reflexió de la relació entre els diferents coneixements
3. Presentació gràfica adequada, es a dir clara, ordenada i coherent.
Un bon programa per a crear mapes conceptuals és el CMap Tools
Una activitat que havíem de fer a classe era crear un mapa conceptual del text següent:
1. Selecció i jerarquització dels conceptes
2. Reflexió de la relació entre els diferents coneixements
3. Presentació gràfica adequada, es a dir clara, ordenada i coherent.
Un bon programa per a crear mapes conceptuals és el CMap Tools
Una activitat que havíem de fer a classe era crear un mapa conceptual del text següent:
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda
El resultat va ser aquest:
Si voleu saber més sobre el funcionament d'aquest programa us deixo l'enllaç d'un pdf que he trobat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)